A tots ens convé que no li segueixi creixent
Un amic publicista m’ha enviat la foto que il·lustra aquesta nota amb un text que diu ”Com que en ZP diu que la recuperació ja ha començat, li dediquem aquesta campanya per acumulació de targetes”. Més enllà de la papereta de vot a CiU, l’important és el text que il·lustra una fotografia – que em consta que corre per internet- és a dir, “depèn de tu que no li segueixi creixent”. Efectivament, crec que a tots plegats ens convé que el president del govern deixi de fer afirmacions que no són certes i que es dediqui, més enllà de les paraules buides i de la imatge, a prendre les mesures necessàries per fer possible que la recuperació econòmica comenci al nostre país
Malauradament, digui el que digui el president del govern, la nostra economia no s’està recuperant. Una altra qüestió és que s’hagi aturat la seva caiguda, almenys momentàniament. Però d’aquí que ens recuperem – que vol dir creixements positius- , trigarem un temps considerable. Massa temps, i en tot cas estic convençut que molt més temps que les economies del nostre entorn.
5 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Benvolgut Josep :
L’escriptor clàssic Marco Tulio Cicerón escriví en una època anterior a Crist : “Gairebé tots els homes de l’Antiguitat estan d’acord que l’home no pot conèixer res, comprendre res ni saber res; que els nostres sentits són limitats; la nostra intel.ligència, dèbil, i la vida, molt curta”. Per tant m’estranya d’allò més que un home, encara que sigui president del Govern, faci, dia rere dia, afirmacions d’una naturalesa que el seu contrast amb la veritat s’escapoleix moltes vegades de la pròpia capacitat de raonament de persones que han estudiat a fons les lleis de l’economia, si fos el cas que aquesta disposés de lleis. Avui dia penso que, malauradament, tot observant les conseqüències reals de la crisi, i em refereixo al fet incontestable de la gran quantitat de persones que han perdut la seva feina, l’ha estant perdent i la perdran, i no només aquí sinó a altres països, tot i que aquesta sagnia aquí es fa més evident, l’única afirmació que s’ajusta un xic a la veritat seria que : el Món està malament, Josep!
La crisi econòmica d’un país no s’arregla amb afirmacions d’aquesta naturalesa, encara que siguin ben intencionades; doncs es pot dir que així es crea un clima de confiança. No és veritat, essent així que la confianá només retornarà quan la persones que han perdut la seva feina per fi trobin un treball. Només llavors s’activarà el consum, quan aquests aturats d’avui tornin a treballar i tornin a tenir ingressos per tornar a consumir els productes que les empreses per fi tornaran a vendre i, d’aquesta manera, necessitaran contractar més treballadors per satisfer l’augment de la demanda. Per aconseguir això no valen les paraules boniques i confiades en el futur, val l’acció ferme, valenta i decidida. Val un Govern amb ojectius clars. Val un Govern amb poder resolutiu. Val un Govern fort. Val un Govern ampliament recolzat per la ciutadania. Estats Units d’Amèrica que, malgrat els seus defectes, sempre ha sigut un país pràctic, ho van saber fer i ara estan començant a veure el final del túnel. Alemanya, a la seva manera, tanmateix ho van saber fer, i tanmateix estan sortint del túnel. Espanya, a qué està esperant? … Perquè el Món està malament, Josep!
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — novembre 27, 2009 @ 12:38
No son mentiras piadosas… son mentiras despiadadas.
Por mucho que asienta, con las manos y la cabeza en sus afirmaciones, una enfermedad como la MELOMANIA, tiene que inhabilitar para la profesión política.
La honestidad en lo público no solo se reduce en no echar mano a la caja, y este “zorro” no es justiciero.
No hace falta ser un “detector”, para saber que se cree y recrea en mentiras, más que parpadea.
Comentari per Violeta — novembre 30, 2009 @ 0:21
Gràcies Josep Antoni i Violeta, pels vostres comentaris. Òbviament, la crisi no s’arregla amb mentides ni mitges veritats, sinó afrontant amb coratge el lideratge del país i prenent les decisions que calgui, encara que siguin doloroses.
PD. HE DE CORREGIR UN ASPECTE DE LA NOTA QUE PROVOCA TOTS AQUESTS COMENTARIS. DE LA SEVA LECTURA SE’N POT DESPRENDRE, VAJA, CREC QUE SE’N DESPRÈN, QUE MÉS ENLLÀ DE LA CARICATURA EL QUE CORRIA PER LA XARXA ERA EL TEXT QUE LA IL·LUSTRA. DONCS NO, EL TEXT ÉS DEL MEU AMIC PUBLICISTA I DELS SEUS COL·LABORADORS. PER TANT, QUEDI CLAR, A DÉU EL QUE ÉS DE DÉU, I AL CÈSAR, EL QUE ÉS DEL CÈSAR.
Comentari per Josep Duran Lleida — novembre 30, 2009 @ 18:20
La te petita
Per més que l’aparell d’intoxicació ciutadana maquinat pel govern de
l’estat insisteixi en publicitar-ho -per activa i per passiva-, el gruix
de les hipoteques no baixarà. Les arques de la banca s’han blindat
l’interès hipotecari al voltant del 3%. Hi ha una connivència del sector
bancari i del govern de l’estat espanyol -manat “per socialistes
d’avortament”- en no destapar-ho. Titllo al govern socialista de l’estat
de “socialistes d’avortament”, perquè és l’únic que sembla que saben fer:
avortar. Avortar les il•lusions del poble català, avortar l’estat del
benestar, avortar l’economia… en lloc d’ajudar les persones, en lloc de
facilitar que els joves puguin tirar endavant, en lloc de respectar i
cuidar la gent gran, en lloc de donar suport a les famílies, en lloc de
ajudar les mares en dificultats… Nosaltres, pobre poble, ens deixem
enganyar un altre cop pensant amb el “només dec ser jo”. És justament a
l’inrevés: a quasi ningú li baixa la hipoteca des de fa mesos. I aquesta
clàusula no s’ha declarat abusiva per part del govern zapateril. Això sí,
en Zapatero és el millor en ajudar la banca, en llençar cortines de fum
per distreure els ciutadans dels problemes reals com el problema de les
hipoteques, el problema de la manca de futur per als joves que quasi no
poden trobar feina ni independitzar-se, i tants d’altres.
Es obscè fer una llei de “la economía sostenible” i no proposar mesures
urgents com declarar abusiva la clàusula del “terra hipotecari” amb
efectes retroactius per tal que arribi al poble aquest alleugeriment quan
abans. La llei de la “economia sostenible” és, senzillament, “una parideta
més” del govern de l’estat espanyol. Un tapar forats calculat. Un altre
“fum, fum, fum” de Zapatero. No estic parlant del PSC, encara que la
meitat son d’obediència Psoenica.
M’explico: el 13 d’agost es publica l’avantprojecte de llei de l’economia
sostenible-tràmit obligat- per tal que passi desapercebut: un as a la
màniga per a més endavant. El 22 de novembre ZP ho ven als diaris com una
novetat… i el 28 de novembre l’aproven els ministres. Després passarà al
Congrès i desprès… xaxan!!! Un altre truc màgic de l’aparell mediàtic de
la Moncloa: ja que Espanya tindrà la presidència europea, Zapatero
disposarà d’un monotema molt ad hoc per treure pit: “la economía
sostenible”… I podrà refregar a l’oposició de posar pals a les rodes a
Europa si no li aproven la parideta -tal i com està ara- de l’economia
sostenible… Maquiavèl•lic Zapatero, amb la Z gran i la “t” petita .
Comentari per Lluís (Girona) — desembre 1, 2009 @ 20:51
Gràcies Lluís pel teu comentari. Tens tota la raó amb la reflexió i incideixo especialment amb la Llei d’economia sostenible que avui el President del Govern ha presentat al Congrés de Diputats. Com tu dius és fum,fumfum, vaja un nou spot publicitari. Una Llei (encara només han aprovat un informe sobre la Llei), que portarà temps en aprovar-se i que remet moltes mesures pel futur quan avui en necessitem i de molt urgents. Això sí, com tu dius també, durant mesos i mesos ho aniran ensenyant com el gran projecte de futur.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 2, 2009 @ 16:05