779 visites comptabilitzades des de novembre de 2009

El govern de Catalunya és el primer del món que forma part de l’Associació Privada Internacional de Lesbianes i Gais

Repassant els dossiers de premsa que m’han deixat aquest matí dilluns a la taula llegeixo, ara al vespre, que la Generalitat ha ingressat com a membre associat de la International Lesbian And Gai Association. El primer govern del món que ho fa!. Carai! Felicitats, president Montilla. Al final, el govern tripartit ha aconseguit ser el primer en alguna cosa.

Tothom sap el respecte que expresso per totes i cadascuna de les persones: totes compten. Per a mi, un homosexual és abans que res una persona, però aquest no és el debat, ni menys el que provoca aquesta decisió del govern català. Aquesta associació, com explica ella mateixa, és de dret privat i té com a objectiu el de substituir la distinció natural en el si de la humanitat entre homes i dones per una altra fonamentada en l’existència de heterosexuals, homosexuals, transexuals, bisexuals,…

No és xocant que sigui el govern de Catalunya l’únic del món que ingressa en aquesta associació? És que la resta dels governs del món, en no ser-hi, no estan defensant els drets dels homosexuals? Té sentit que l’única associació privada per la qual demostra interès el govern català sigui aquesta?

La meva opinió és clara. La Generalitat ha comès un greu error i el que ha de fer és corregir-lo. És a dir, desfer el camí fet, i abandonar, per tant, l’esmentada associació. Això no és incompatible amb treballar perquè cap persona sigui discriminada per la seva condició sexual.

Compartir:
  • email
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Twitter
  • LinkedIn
  • BarraPunto
  • Meneame
  • Live
  • Technorati
  • Google Bookmarks
  • MSN Reporter
  • Yahoo! Bookmarks
  • Bitacoras.com
  • Reddit
  • La Tafanera
  • Politi.cat
  • Digg

34 comentaris »

  1. Som un país que aspira a ser un autèntic parc temàtic. I poca cosa més.

    Comentari per Dessmond — octubre 30, 2007 @ 9:16

  2. Està bé que aquest col·lectiu es senti recolzat, però en aquest moment hem preocupa més no fer caravana, deixar de pagar autopistes, jo visc fora i poder plantejar-me anar en tren a Barcelona i no descartar el tren per els problemes que comporta i el temps que perdré.
    M’importa més que de les persones que busquen feina 8 de cada 10 persones no en troben, que les dones cobren menys, que…. es posin al dia, que facin els deures i que govern ho faci amb “fets, no paraules”, però a mi m’agrada molt més allò de: “la feina ben feta…”

    Comentari per sonia — octubre 30, 2007 @ 11:20

  3. Sobran els comentaris. El nivell de sectarisme, radicalitat, irresponsabilitat assolit per l’actual Generalitat no admet cap disculpa. Cóm es possible que un govern estigui compost per gent d’una qualitat tan baixa.

    S’han donat d’alta a la ILGA, qué s’ha de fer per donar-se de baixa d’aquest govern?

    Comentari per J.B. — octubre 30, 2007 @ 13:01

  4. Sr.Duran y Lleida:Felicidades.Ha sido Valiente.Siga así. Al pagar la Generalidad,quiere decir,¿qu´todos los catalanes colaboramos con una gran mayoria de nuestro pueblo que
    debe ser Gay?.Creen una Generalitat paralela para los que no lo somos.y nuestros impuestos vayan a destinados para los necesitados los que tienen hambre o sed por
    la Justicia.Aqui incluyo a todo ser humano, sea gay o no,por ser ser humano.
    Un arbol da frutos buenos aunque alguna vez sale alguno con fallos .No por ello todos los frutos tienen fallos.
    Animo Sr. Duran ´siga por esta linea y tendrá grandes exitos,políticos.
    Anastasi lleida

    Comentari per Anastasi — novembre 1, 2007 @ 13:01

  5. Senyor Duran, s’equivoca. La Generalitat s’ha posat al costat de la defensa dels drets d’una part important de la població. Mentre que el seu partit s’ha destacat per votar en contra d’aquests drets sempre que n’ha tingut ocasió. Crec que han entrat en una deriva conservadora que impedeix un acord amb els catalanistes d’esquerra.

    Comentari per Oscar — novembre 1, 2007 @ 13:13

  6. La comprensió per a totes les persones no exclou, ni molt menys, que tinguem el coratge de parlar quan ho haguem de fer, tot i què el que diguem no estigui de “moda”.
    Aquest és un breu comentari d’agraïment a Josep Antoni Duran Lleida per parlar-ne en el seu blog i per la forma ben entenedora i de respecte per la dignitat humana que s’ha expressat en el mateix.
    Gràcies,
    Victòria Cardona

    Comentari per Victòria — novembre 1, 2007 @ 13:57

  7. Estic plenament d’acord amb vostè, Sr. Duràn, i també el felicito per haver obert aquest blog on s’hi puguin penjar comentaris, cosa no gens fàcil per un polític ja li ha de tocar aguantar les crítiques. Aquests de la Generalitat van ben desencaminats en voler convertir la mateixa Generalitat en la “Gai-neralitat”. Comencem a sentir flaire de fums de l’Avern, i això ens fa mala espina. Voler ajudar a un col·lectiu determinat no ha de conssistir forçossament en integrar-lo a les banquetes del Palau. Després ens queixarem de que els nouvinguts volen manar massa i ja hi serèm…..

    Comentari per Silveri Garrell — novembre 1, 2007 @ 19:34

  8. Le felicito por pedir que el tripartitp enmiende esa barbaridad y estupidez de pertencer a la internacional gay.

    Un cordial saludo.

    María Pilar Salazar

    Comentari per María Pilar Salazar Bello — novembre 2, 2007 @ 12:02

  9. Jo crec que el plantejament és una mica més complex i caldria anar amb més compte. Coincideixo que la Generalitat té moltes altres coses a fer a més d’afiliar-se a aquesta associació, però no veig que sigui cap mal apuntar-s’hi, si això permet “visualitzar” el recolzament vers persones que segueixen patint discriminació, es miri com es miri. Si la Generalitat s’hagués apuntat a una associació privada internacional en defensa de la natalitat, per exemple, ens semblaria de perles i ningú no diria pas que té millors coses a fer, i ben mirat, tan associació i tan privada seria l’una com l’altra. Cal anar amb cura, perquè ridiculitzar aquesta iniciativa és com obrir una porta a justificar certa discriminació, que avui dia encara existeix per molt “open-mind” que tots ens considerem i per molt que tots ens omplim la boca parlant d’igualtat. Només cal mirar el llenguatge i les expressions que fem servir quan parlem.
    Per això, crec que és un error protestar perquè la Generalitat s’hi hagi apuntat, de la mateixa manera que és un error no insistir perquè la Generalitat s’apunti també a d’altres associacions molt respectables en defensa de la família que segur que hi ha al món. Però si critiquem aquesta afiliació, tal vegada ho fem perquè considerem que aquest objectiu no és prou “honorable”, i això tornaria a ser un altre error i una porta oberta a què se’ns pugui considerar homòfobs. Si les persones –totes– ens importen, crec que hauríem de recolzar la iniciativa de la Generalitat. Ho dic molt convençut. I no val a dir que aquesta associació recolza models “antinaturals” de família o coses similars, perquè el concepte del que és natural (o no) canvia ràpidament amb el temps. Cinquanta anys enrere ningú no considerava natural que els fills adoptius tinguessin els mateixos drets que els biològics (fins i tot les lleis i la societat els tractaven diferent, i la gent se n’amagava, si ho eren) i avui dia tothom trencaria la cara a qui gosés dir que un fill adoptat no és tan “família” com un fill biològic, tot i que és inqüestionable que un fill adoptat no té cap relació biològica (natural?) amb els pares.
    Vull dir amb això que els drets i la lluita contra totes les discriminacions –fins i tot si ens sembla lògic compartir-les– han de tenir un caràcter expansiu. El nostre personalisme, el nostre amor per les persones, s’ha de reflectir encara més en aquelles persones amb les que no hi estem d’acord i en les més febles. També són el nostre proïsme, però de vegades nosaltres no sabem ser el d’elles, i pequem –sense voler– de supèrbia i de manca de caritat. La qualitat del nostre personalisme s’ha de mesurar per la nostra actitud davant dels més febles i davant dels qui pateixen discriminació, necessitats o injustícia, i no pas per la manera com defensem els qui ja ens estimem. Això no tindria cap mèrit.
    Gràcies pel seu blog i per l’oportunitat de debatre aquestes i altres qüestions. Ànims i endavant.

    Comentari per Joan — novembre 2, 2007 @ 22:27

  10. Esta es otra mas de la salidas de tono y de saber cual debe ser la función y prioridades de gobierno del actual govern de la Generalitat. Existen otras proridades y necesidades en el país como para dedicar tiempo y dinero a posiciones que solo pretenden objetivos políticos partidistas y no de interés general para todos los catalanes.

    Comentari per xavier — novembre 3, 2007 @ 7:29

  11. Es usted señor Duran uno de los mejores policos de España, me siento orgulloso de ser paisano suyo, y de ver que sabe defender y poner en el lugar que se merece a catalunya. Yo me entristezco ante comentarios contra los catalanes, dado que siempre suelen surgir desde la ignorancia, antes de hablar de algo hay que conocerlo.
    Un abrazo muy fuerte desde aragon a su hermana catalunya, y especialmente a usted Sr. Duran.

    Comentari per Chuan — novembre 3, 2007 @ 10:51

  12. El felicito sincerament, Sr. Duran, per la seva valentia. És dels pocs polítics de primera línia catalans i espanyols que gosa sortir-se del rígid guió del políticament correcte. Té el valor de trencar la barrera que separa els problemes i neguits de la gent dels dels polítics. A Catalunya aquesta barrera és tan rígida que bona part dels ciutadans s’obliden dels seus propis problemes i assumeixen els dels polítics. Tanmateix penso que harien de ser valents, Unió, i presentar-se als ciutadans nítida i separadament de CDC.

    Comentari per Guillem — novembre 7, 2007 @ 16:13

  13. Sandra, gràcies per la discrepància i pel comentari.

    Comentari per josep duran lleida — novembre 12, 2007 @ 11:27

  14. Gràcies Joaquim

    Comentari per Josep Duran i Lleida — novembre 12, 2007 @ 21:44

  15. Le agradecería su opinion y su propuesta acerca de la politica de promoción del uso de energias renovables. En otras comunidades como Andalucia y Galicia hay un gran apoyo por parte de los gobiernos repectivos, a diferencia de lo que vemos en Catalunya.

    Muchas gracias por adelantado

    Jaime

    Comentari per jaime — gener 18, 2008 @ 14:14

  16. Només vull donar-te ànims i que et recuperis molt aviat i tiris endavant com fins ara, rep una abraçada ben forta i també per a la teva família i companys de federació.

    Guanyarem!!!

    Visca Catalunya!!!

    Comentari per Vicenç Martínez i Martínez — febrer 14, 2008 @ 14:36

  17. Señor Durán; el felicito pel seu coratge de manifestar públicament la seva actitud cristiana. Jo sempre l ´he admirat i penso, si m´arriben les butlletes( estic a l´extranger i no ha arriabt res encara) votar-lo ja que Catalunya necessitya persones com vostè que sàpiguen defedre la veritat.
    Gràcies

    Comentari per Maria Teresa — febrer 17, 2008 @ 3:51

  18. Sr. Duran le deseo una muy rapida recuperación ,le felicito por haber tenido la corage de haberlo hecho público (cosa nada comun entre los politicos ) esto le acerca al resto de la población y le hace mas humano.
    mis mejores deseos para usted
    Mari Carmen

    Comentari per mari carmen — febrer 17, 2008 @ 23:23

  19. Comentari sobre les eleccions al meu blog.

    Una d’eleccions, reflexions interessades d’un humanista lliberal.

    Suposo que tothom ja n’està una mica fart de unes eleccions generals, que abans de començar la campanya ja ens tenien atabalats entre tots, bé per si això no fos prou jo també i ja em perdonareu i vull ficar cullerada.

    Sense bola de vidre i una mica ficant totes les enquestes i opinions interessades o no, dins una “minipimer” i extraient conclusions equidistant i ponderades, sembla ser que el país esta polaritzat en estat d’empat tècnic, si més no, excepte en contades autonomies, la nostra i la basca tal vegada siguin les que menys, degut al fenomen nacionalista i com la que m’interessa es la nostra, per ací aniran els tirs.

    A mi francament els de “la gauche divine” absorbits i integrats dintre de la marca blanca socialista catalana PSCPSOE, no em fan cap goix, dons sempre estaran més o menys subtilment manipulats per el seu germà gran de la marca nacional PSOE, quedant el partit a Catalunya reduït a mers comparses, els intel•lectuals vivint dels vots dels treballadors i els que representen l’altre Catalunya, la de l’inmigració dels anys 60/70, sent cada dia mes forts i desplaçant cada vegada més els amics de la “gauche”.

    Per part de la marca blanca dels conservadors a Catalunya PPCPP, la dependència encara es més vergonyosa, ni tan sols per una vegada s’atreveixen a tenir idees Catalanes pròpies i fan gecs i mànigues per explicar les actituds cada vegada més anticatalanes dels seus dirigents a Madrid, que per lo que es veu no els hi fa res perdre vots a Catalunya per guanyar-los a la Espanya profunda, pobrets els aprenents de conservadors d’ací, ho tenen cru amb una direcció del partit que s’assembla més als guerrillers de “cristo rey” que a una altre cosa.

    Els de ICV molt simpàtics, grans idees, alguns tal vegada fins i tot de bona fe, però condemnats sempre a ser l’ombra matisadora dels socialistes, no els veig en clau Catalana, però és una opció de consciencia encara que afavoreixi al govern socialista sempre.

    Dels C’s, ciutadans per la resta de mortals, no arribo a definir-los, tal vegada es podrien dir els “pa contraria”, certament hi ha algunes idees que proclamen que son interessants, però no em mereixen cap credibilitat en clau Catalana, l’equilibri de el que fan, amb el que diuen és massa precari i per Catalunya res de res.

    Esquerra, em cauen molt bé les bases i també el Sr. Carretero, que explica el que hauria de ser Esquerra amb contrast de lo què és, els dirigents els veig molt venuts a la cadira, però això deu ser normal. Només un però, no si val a dir i prometre l’independència i una vegada passades les eleccions, dir que no és prioritària en la legislatura. En que quedem? Ho de Montilla suposo que deu ser cosa dels de la cadira. Bromes apart és una opció Catalana que no crec que a Espanya pugui ser decisiva com ho és a Catalunya, quasi ningú els vol de companys, fan perdre vots Espanyols. Però és una bona opció.

    CiU, diria que el lema m’agrada, “fer respectar Catalunya” em sembla bé i ja seria hora, només que no cal dir si es pactarà amb aquell o no amb aquell altre, perquè hi ha el perill de no poder pactar amb ningú com ja ha passat, crec sincerament que en cas d’empat tècnic entre els dos grans, ho que és un resultat força probable, CiU pot ser decisiva, sense fer cap pacte de legislatura i votar a en cada tema que afecti Catalunya a favor de l’opció que més afavoreixi els Catalans, sense fer escarafalls i sobretot sense voler recuperar el govern de Catalunya de qualsevol manera. Si els van enganyar en el passat ara ja haurien de tenir la lliçó apresa i separar perfectament el que és d’Espanya del que és de Catalunya.

    En fi sense cap ànim de pontificar, crec que l’opció nacionalista és la millor per Catalunya, però Esquerra i CiU han d’aprendre a pensar menys en ells mateixos i més en el que diuen defensar, per tant per a mi, el vot útil hauria de ser en clau Catalana.

    Els partits nacionalistes Espanyols o les seves marques blanques, tenen masses problemes en encaixar les contradiccions entre la clau Espanyola i la clau Catalana, es passen més temps justificant, que donant solucions útils a Catalunya.

    Per cert no he escoltat que cap partit polític que tingui en el seu programa el fer una proposta de llei per la finançament dels partits polítics. Perquè serà? Farà ja trenta anys de democràcia ben aviat i “ni por esas”.

    Voteu a consciencia i voteu bé, no us absteniu ni voteu en blanc només ajuda els grans partits i aquest no és el cas dels nacionalistes Catalans, crec que ja és hora de que els Catalans tinguem força a Espanya i que els nostres representants no ens venguin la cadira per un plat de mongetes.

    Fins ací la rumiada, bona nit i a reveure.

    JOSEP M. TORRAS PAYEROL
    http://www.igualadi.com

    Comentari per Josep M. Torras Payerol — març 1, 2008 @ 19:36

  20. Una vegada més valentia i experiència, dos valors que li falten a la resta dels candidats, Endavant Josep Antoni, la victòria no és guanyar a Espanya sino tenir poder de decisió.

    Comentari per Toni de Vic — març 3, 2008 @ 0:39

  21. Sr. Duran,

    En primer lloc, voldria afagir-me a la gran quantitat de persones que desitgen la seva ràpida recuperació, en la greu malaltia que ha patit.

    Vull dir-li, que no essent un votant fidel a Convergència (no me n’he pas d’amagar), crec que la meva millor opció aquesta legislatura, és votar CiU.

    I li donaré les meves raons:

    Crec que és l’únic centre real en aquesta democràcia, ja que els dos grans partits nacionals, o escoren massa a la dreta o fan lleis mediàtiques amb tanta lletra petita que semblen contractes de telefonia mòbil i que al final no s’apliquen (pot ser aquesta era la intenció).

    Crec també que a vegades s’aprèn dels errors i crec que vostès ho han fet al criticar ( el MH Jordi Pujol) l’intervencionisme excessiu de l’administració vers els ciutadans.

    Coneixia, vostè, un gran amic meu de LLeida (J.LL González) i vaig conèixer-lo al tren de l’amistat que vam anar de LLeida fins els Pirineus on el que va dir al dinar em va agradar.

    El seu, ha estat el missatge que m’ha donat la impressió de ser el de més seny, noblesa i humiltat, cosa que es comença a extranyar en el món de la política.

    Per l’assenyada rèplica del Sr. Jané contra les absurdes normatives del nou límit de velocitat.

    És per aquestes i per moltes més raons que vostè i CiU tindran el meu vot.

    Esperant que tinguin el suport suficient per a fer de frontissa,

    Rebi una molt cordial salutació,

    Rubèn Seriol i Foz

    Comentari per Rubèn — març 3, 2008 @ 13:21

  22. Quan jo el vaig coneixer era en “Pepito” i anàvem a buscar gelats a la Jijonenca a Tárrega, plogut molt. Felicitats pels resultats, estic contenta.

    Salomé

    Comentari per Salomé Gatnau — març 12, 2008 @ 20:29

  23. Bona nit Senyor Duran ,en primer lloc m’ agradaria felicitar-lo pels bons resultats que obtingut CIU en les presents eleccions, gracies al seu partit hem evitat que aquest país caigui en el bipartidisme total , a pesar que li haig de confessar que no li vaig donar el meu vot. L’ objecte de la meu missatge es totalment diferent: Segons la premsa i la seves aparacions públiques vosté va comunicar que patia un cancer de pulmó durant la campanya i avui he llegit a la Vanguardia (13/3/2008) que ja es troba perfectament recuperat , me´n alegro molt per vosté , i també per la seva familia però trobo inadmisible que un veterà polític com vosté utilitzi una greu malaltia que ha destrossat moltes families per motius electorals. Trobo una falta de respecte molt gran per tota la gent que ha o està sofrint els efectes de la malatia , la paraula cancer no es pot utilitzar sempre . Es poden dir altres opcions com les de: tumor i que s’ espera sempre un resultat de la seva anatomia patològica. Bona nit i bona sort

    Comentari per Xavier Sau Pons — març 13, 2008 @ 21:34

  24. Penso que CDC per dignitat ha de votar en contra de l’investidura del Sr. Bono. Es donen compte que si s’absté ó vota a favor els nacionalistes (atesa també l’indignitat de ESquerra Repblicana) ens quedem SENSE CAP PARTIT a qui poder votar? Estem perdent unes oportunitats i uns votants que no tornaràn mai més.

    Comentari per Mª Lluïsa Farré — març 28, 2008 @ 12:17

  25. Ma Lluïsa, gràcies pel comentari. Per cert al llegir el teu m’he adonat que n’hi ha d’altres en aquesta nota que no havien estat respostos. Perdoneu-me però és que eren sobre temes que no tenien res a veure amb el contingut principal de la nota i m’havia despistat. Gràcies a tots.
    Mª Lluïsa si llegeixes els comentaris a la nota titulada Ja hi tornem a ser trobaras reflexions sobre el tema Bono.

    Comentari per Josep Duran Lleida — març 28, 2008 @ 20:32

  26. Be senyor duran estic completament d’acord amb vosté soc un jove de 23 anys i crec que el matrimoni es unicament entre home i dona,que abortar es un assessinat, que les relacions sexuals no poden ser com pendre un got d’aigua,que a ningú se li hauría de aplicar l’autenasía perque en els procesos de la vida i la mort no hem d’intervenir,i que cal respectar la institucio de la familia que es la unió entre l’home la dona per com a fi procrear.
    Per unaltre costat soc catolic i crec que fins que un no troba la persona amb qui vol compartir la seva vida mes val no embolicarse amb ningú.
    Davant tot això que han fet els bons companys de la meva classe ,doncs insultarme i ficarse amb mi.

    Comentari per sergi dalmau i roure — març 26, 2009 @ 16:46

  27. Gràcies i ànims Sergi.

    Comentari per josep duran lleida — març 27, 2009 @ 12:01

  28. Felicitats pels bons resultats a les últimes eleccions Europees. Espero que sigui el principi del fi del tripartit!!!!

    ENDAVANT!!!!

    Comentari per Joan Paterna — juny 9, 2009 @ 12:18

  29. Gràcies Joan Paterna. Jo també espero que sigui el fi del tripartit però no hi ha res guanyat, hem de treballar moltíssim encara. Gràcies pels ànims.

    Comentari per Josep Duran Lleida — juny 9, 2009 @ 18:33

  30. Estimado caballero:
    Conecto el televisor estando enfermo en casa, y le veo a usted. No doy crédito a mis ojos, no se muy bien cómo he de reaccionar, y tras un primer sentimiento de desolación y casi repugnancia, me embarga otro mucho más llevadero aunque no por ello menos ácido y difícil de digerir, el de tristeza. La tristeza de la constatación de que por mucho que se diga, por mucho que se quiera fingir, por mucho que se nos hable de acciones y gestos ejemplares, todo es una farsa, un gran embuste, y un decrépito juego de vanidades que ejemplifican la mediocridad imperante y el grado de bajeza moral que nos esclaviza.
    Le veo a usted en un reportaje del canal Telemadrid. Se nos habla del desarraigo y del retiro forzoso. De lo duro que es vivir lejos de los tuyos, de tu hogar, obligado por exigencias laborales a vivir en…El Palace de Lunes a Viernes. Cuanto sacrificio, cuanta pesadumbre y desamparo. Imposible describir tal sentimiento de desconsuelo. Es seguro que los muchos nuevos parados que hay en su país y en el mío, que las miles de personas que ya no pueden pagar su hipoteca, que los ancianos que mal viven con pensiones ridículas, se solidarizarán con usted tan pronto le escuchen y le vean en uno de los hoteles más caros y elitistas de Madrid.
    ¿No se le cae a usted la cara de vergüenza?. ¿De verdad a llegado a convencerse de que la representación política pasa por el alojamiento de lujo y la ostentación pública del mismo?. Si es así, permítame decirle que su pobreza de espíritu me ha sorprendido muy desfavorablemente. Es ciertamente una lástima comprobar el pelaje del que está usted hecho. Cuan buen ejemplo hubiera sido para todos, verle a usted en un comedido hotel hablando de la contención y del abrocharse cinturones. Pero no, primero los instintos y las necesidades primarias, y luego el servir a los demás.
    Por mi parte, intentaré hacer mucho mas notoria su falta de pulcritud política. Y por supuesto le retiraré mi papeleta en las próximas elecciones. Papeleta con la que sin saberlo ha estado contando, y que desde hoy utilizaré para castigarle en la medida de mis posibilidades.
    Atentamente, Santiago Ferri

    Comentari per santiago ferri — juliol 13, 2009 @ 12:58

  31. Comprendo sus sentimientos señor Santiago Ferri y le agradezco sus reflexiones. Permitame, no obstante, que aclare algunas cosas. Al Palace evidentemente no estoy de lunes a viernes, pues acostumbro sólo a pernoctar un par de dias a la semana en Madrid. El resto de la semana, me es mucho más cómodo ir y venir de Madrid a Barcelona el mismo día ya sea en AVE o en avión. Des de luego que yo no he hablado de desarraigo y de retiro forzoso, eso debieron ser palabras del conductor o presentador del programa de TV que yo no he visto. En relación al hotel, sólo comentarle que desde siempre ha sido tradición -ya no sólo por parte nuestro grupo parlamentario- que los portavoces parlamentarios se alojen en dicho hotel dada su proximidad con el Congreso de los Diputados. Optimiza el trabajo que llevamos a cabo y eso tambien se tiene que tener en cuenta.

    Comentari per Josep Duran i Lleida — juliol 14, 2009 @ 22:15

  32. Soy castellano leones y español,en muchos aspectos no estoy de acuerdo con los nacionalismos,pero el señor duran i lleida creo que esta muy bien considerado en todo el pais,perdon si no tiene nada que ver con la noticia pero siempre me pregunto por que este señor no se presenta a la presidencia del gobierno,creo que es de los pocos politicos competentes que hay y ademas se le ve una persona integra, capaz y comprometida con el bien comun

    Comentari per sinmas — setembre 27, 2009 @ 0:23

  33. Le agredezco sus amables y afectuosas palabras. En cuanto a lo de presentarme como Presidente del Gobierno, precisamente hace unos quince días acudí a Salamanca a recoger un premio de la Asociación Española contra el Cáncer, y muchas personas me preguntaban lo mismo y con argumentos tan amables como el suyo, pero estoy convencido que de hacerlo saldría esquilado como en su día le sucedió a Miquel Roca. Tengo la convicción, y ojalá estuviera equivocado, que España no aceptaría un Presidente del gobierno catalanista. No obstante reitero mi agradecimiento por su comentario.

    Comentari per Josep Duran Lleida — setembre 28, 2009 @ 17:37

  34. Sr. Duran, sempre h ‘estat una votant de CIU, tant jo com tota la meva gran família, que som tots plegats uns 50, i dic he estat (en passat) per el següent:
    Mai no he compartit les idees Socialistes, i me va saber molt greu quant CIU no va poder forma govern (per la unió del Tripartit), i aquestes properes eleccions pensava treballar per tal que no es produís el mateix fet, però avui, per desgracia de tots, això a finalitzat, i m’explico.
    El meu marit és pensionista, i de la resta no l’explicaré, perquè en aquests país, en aquests moments tots tenim desgracies. Per aquest motiu, confiava en vostè, per tal que no continues donant suport a un govern incompetent, però avui vostè a donat suport a unes mesures que són inqualificables. Soc conscient i segur que vostè pensa el mateix, que s’han de prendre mesures, però no es comprensible que se doni suport a les retallades a funcionaris i pensionistes, en tant que no se retallen les despeses que realment són innecessàries, com són per exemple, subvencions al cinema, ministeri d’igualtat, subvencions a un fotimer de despeses innecessàries….
    Sr Duran, avui vostè amb la seva actuació, totalment llegítima, a permès que aquest govern d’Espanya, continuï tenint al país en una situació insostenible.
    Al meu pare vostè ha pensat en clau electoral (properes eleccions Catalanes), me sap greu, però considero que , ha comes una gran errada, al menys pel que fa a nosaltres, ningú de la meva família, tornarem a votar mai més a CIU.
    Lamento enormement tot l’exposat i més si cap tenint amb compte que m’he quedat òrfena políticament, però mai no li podrem perdona la seva obtenció d’avui, d’altra banda, totalment contradictòria amb el seu discurs.
    El fet d’avui, no la beneficiat electoralment, sinó tot el contrari.
    Atentament
    Mercè Gracia Valls

    Comentari per Merce Gracia valls — maig 27, 2010 @ 23:06

Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç

Deixa un comentari