Família i valors
La setmana passada la premsa es feia ressò d’un document de la Fundació Bofill anomenat “Models Educatius Familiars a Catalunya” en què, entre d’altres coses, analitzava els efectes de la forma de ser de les famílies sobre el comportament dels seus fills.
Segons l’informe –i val a dir que també el mateix sentit comú-, les famílies que anomena de tipus convivencial-harmònic, caracteritzades per la vivència dels valors tradicionals, el respecte i la col·laboració, i fins i tot les famílies conservadores-introvertides-familistes, en les que també hi ha un respecte destacat pels valors, tenen una influència positiva en les actituds i els comportaments cívics dels seus fills i també mostren un gran interès per la seva educació. Ras i curt, la vivència de valors com ara el respecte, l’esforç, la solidaritat, el diàleg o d’altres similars per part dels pares és la millor manera de fer créixer els fills en la pràctica i assumpció d’aquests valors i, alhora, formar els fills en actituds respectuoses i cíviques vers els seus companys, l’escola i la resta de la societat. I aquestes actituds, aquests valors, repercuteixen també en la seva vida educativa.
Per contra, aquesta capacitat d’empatia i civisme dels nens i nenes no ve inexorablement condicionada pel nivell de renda ni educatiu dels pares. Els titulars de premsa han difós amb certa ironia que les famílies autoanomenades “progressistes” són les que menys s’impliquen en l’educació i formació humana dels infants i adolescents i que aquestes famílies, juntament amb les “conflictives”, solen generar actituds més incíviques i més egoistes en els seus fills.
De tot això se’n podrien treure moltes conclusions, moltes d’elles ja sabudes: d’entrada, quedem-nos només amb un parell de fonamentals, que l’actitud de la família pel que fa als valors, la convivència i el civisme, no resulta innòcua per als fills, i, en segon lloc, que els valors ja es comencen a aprendre des de casa mateix.
11 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Sinvergüenza.
Comentari per Pedro — desembre 2, 2009 @ 20:07
Cada dia ens colpegen notícies d’enquestes amb resultats ben negatius.
Res… a mirar endavant que tots cometem errors!
Com bé dius Josep, els valors s’aprenen a la llar. I, és que la família és la creadora dels vincles afectius que són els que fan anar als fills amb seguretat per la vida.
Amb afecte a mans plenes i amb coherència entre el que es viu i es diu, arreglarem aquest informe de la fundació Bofill, ajudant Déu.
Em feia il•lusió comunicar-vos que he encetat un blog en el que tinc molts comentaris de pares joves, plens d’il•lusió. Estic en un portal molt simpàtic que es diu criatures.cat dirigit per Carles Capdevila, periodista de Catalunya ràdio i de l’Avui, entre altres mitjans de comunicació.
Us deixo, doncs, el link del meu blog:
http://criatures.cat/seccio/blogs/la-convivencia-un-trencaclosques/
Anima molt veure els comentaris i, és clar que si en feu un m’alegraré.
Gràcies
Victòria
Comentari per Victoria — desembre 3, 2009 @ 15:08
Gracias por tu comentario. Sinceramente no me tengo por un sinverguenza pero si así lo consideras tú qué le vamos a hacer.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 3, 2009 @ 18:29
Antes que nada felicitarle por el premio protagonistas de política, un premio muy merecido a la vista de su trayectoria, y su buen hacer democrático.
Por otro lado, en cuanto a la familia pienso que su configuración como la unidad de anclaje de la sociedad es indiscutible y sin embargo es justo en ese el punto en que fallan los progresistas, quienes asumen que el matrimonio es inestable y transmiten esa intranquilidad a sus hijos, haciéndolos caprichosos y dominantes;
Así también veo la ausencia de dirección de padres y profesores progresistas al quererse igualar con el menor, considerarlo un amigo en vez de un ciudadano a formar, o incluso una copia de si mismos pero en pequeño. La familia conservadora será siempre un modelo al que mirar, no me cabe duda
Por cierto, en cuanto a este medio que es internet, no puedo(como muchos) estar de acuerdo con la creación y funcionamiento de esa comisión ministerial del proyecto de ley de economía sostenible que tan alegremente podría saltarse la jurisdicción civil limitándonos el uso de la red. me alegraría que su partido tampoco la apoyase, defendiendo nuestros derechos fundamentales
también me gusta observar que tanto acepta comentarios positivos como negativos en su blog lo cual acentúa el sentido democrático del mismo
muchas gracias y atentamente
luis mouriño
Comentari per luis — desembre 3, 2009 @ 20:55
Doncs a mi em sap greu que es deixi un comentari així. De fet un valor important per viure és el respecte i el fet i, que no jutjo a la persona, el fet és que aquí hi ha hagut manca de respecte.
Una abraçada,
Victòria
Comentari per Victoria — desembre 3, 2009 @ 21:01
Falta un espai per a distingir que la vergonya és una qualitat necessària en poques ocasions, però el respecte ho és sempre.
En quant a la família, em sembla que si volem “progressar” tenim de millorar, no sols el que pot ser positiu de la tradició o que pagui la pena conservar.
No tot el que ens aporta la tradició té de ser bo, per molt component familiar i cultural que tingui. Tinc al cap la burca, el masclisme, l’oblació del clítoris, l’alcoholisme, la belicitat començant pel maltractament verbal,… i molts altres comportaments culturals.
Amb fonamentació, que no fonamentalisme, per a la meva família intento triar el que és bo conservar, o recuperar, així com afegir els “conceptes identificats com a nous” o qualitats redescobertes, com són: tolerància, empatia, intel·ligència emocional, sofrologia, … que tenim massa vegades poc treballat personalment o perdut.
Tot això requereix treball com a pares. Ho creiem bo o intrínsec pel creixement positiu dels nostres fills i per a la seva realització personal i social.
També observo que no tothom està disposat a exercir la seva paternitat amb responsabilitat, per mol que no calgui un “carnet” per engendrar. Tenim poc menys, o més, que un “contracte natural” amb els fills.
Comentari per Observador — desembre 4, 2009 @ 13:22
A casa és on s’aprén l’afecte quan s’aprén a compartir, s’ensenya la solidaritat intergeneracional i s’assumeixen els primers deures i compromisos envers els altres. Conviure és una escola de valors.
Pel que fa al primer deponent (entenc que és una deposició) és intolerable que en un blog objecte de debat públic i exposició dialogada de temes i idees hi vingui gent a insultar.
A banda de la mala educació, en tot cas, haurieu de fer públic el nom i cognoms d’aquest element així com el seu correu electrònic, per identificar-lo de forma oportuna.
Comentari per Rafael — desembre 5, 2009 @ 15:07
Els alemanys mai no deixen de sorprendre. En millorar la conciliació laboral i familiar dels treballadors del comerç, no només no amplien els horaris laborals, sinó que proposen retallar l’obertura de quatre dels diumenges avanç de Nadal. En quina Europa és mira Espanya?.
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091201/53836128109/el-constitucional-aleman-prohibe-a-los-comercios-abrir-el-domingo.html
Comentari per Noctàmbul — desembre 7, 2009 @ 2:20
Gràcies Victoria,Luis, Victor,Observador,Rafael i Noctambul. No patiu pel primer dels comentaris i desitjeu-li el millor al comentarista que segur que ho necessitarà.
Crec que hi ha una coincidència per part de totohom en què la família és la millor escola de valors -independentment de que se’n pugui adquirir de nous-. Una societat és més forta quan més frotes són les seves famílies. Al conjunt de l’Estat s’ha fet i es fa poc per la família, per protegir-la econòmicament, socialment i juridicament, tal i com diu la Constitució.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 9, 2009 @ 16:48
Benvolgut Josep :
Acabo de llegir el primer comentari. Més que llegir-lo jo diria que he fet un brusc moviment amb el rostre per tal de què no m’inpactés aquesta mena de bofetada virtual d’aquest internauta, tal vegada un xic despistat, si em proposo ser educat amb ell de manera certament excessiva. Penso, de totes maneres, que no deixa de ser una petita manifestació d’aquella rèmora d’un passat ple a betzef d’intolerància, que pensavem superat. Un consell, si més no : la indiferència a aquest tipus de manifestacions és la millor eina per defensar els valors transmesos per la família que de manera tan encertada parlaves. No contestis a aquest tipus de manifestacions de la intolerància; és tan sols la meva humil opinió.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — desembre 11, 2009 @ 20:17
D’acord Josep Antoni, ja has vist que li he donat la indiferència com a resposta. Gràcies.
Comentari per josep duran lleida — desembre 14, 2009 @ 19:19