El crucifix a l’escola
Dimecres, el Congrés de Diputats va aprovar la supressió dels crucifixos als centres escolars a proposta d’ERC transaccionada amb el PSOE i comptant, a més, amb els vots d’IU-ICV. Crec, en un primer terme, que per moltes raons és anticonstitucional, però, a més a més, considero greu que ens dediquem a aquest tipus de coses en un temps que els polítics hauríem d’ocupar-nos dels problemes reals de la gent.
Crec que és anticonstitucional perquè l’article 27 de la Constitució estableix la llibertat d’ensenyament, i aquesta comporta per als pares la llibertat d’elecció de centre per als seus fills, i no hi ha llibertat si no hi ha diversitat de centres. I tampoc no hi ha diversitat si aquests no tenen l’ideari, que d’altra banda està reconegut a través de les lleis orgàniques corresponents. Per tant, pot donar-se el cas d’un centre concertat –de fet són molts- que tingui com a ideari un projecte inspirat en el cristianisme i, conseqüentment, els pares opten, d’acord també amb la Constitució, per educar els seus fills en els valors morals i religiosos que estimen pertinents.
Però, a més a més, també em sembla inoportú fer-ho amb els centres públics per una falta de respecte a la seva autonomia. Pot donar-se el cas que en una escola, encara que sigui de titularitat pública, el seu consell escolar decideixi dotar-se d’un ideari on els símbols cristians hi tinguin cabuda.
D’altra banda, xoca frontalment aquesta actitud amb la que mostra l’administració tripartita (per tant, dels partits que van votar la supressió de crucifixos a les escoles) quan donen suport que un centre del Raval decideixi la desaparició de tota referència al Nadal en els continguts pedagògics de les escoles, amb l’argument que ho exigeixen l’entorn social i cultural, la no discriminació i la inclusió educativa del barri on viuen alumnes de religió musulmana.
31 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
vaya por delante que soy agnóstico convencido, tanto religiosa como políticamente (dado que ambos temas los considero que implican necesariamente una fe ciega que no tengo)…
Aún así considero que efectivamente hay muchos casos en los que este tema es ridículo… que en un colegio de curas, del opus o similar, un seminario (porque imagino que es una institución educativa), monasterio etc quieran prohibir símbolos religiosos es casi un chiste… bueno de hecho es más que eso…
Por otro lado sí que creo que es opinable el caso en un centro en el que el 80% son agnósticos/ateos/no practicantes (grupo que parece que no cuenta en las estadísticas) y el resto se reparten entre diferentes religiones…
El votar en ese escenario poner o no un crucifijo en la pared (simplificando mucho el tema) me parece que no es realmente (tomando palabras tuyas) lo más importante que tienen que acordar los padres en la situación en la que está la educación pública y los institutos en particular… es un tema muy pero que muy secundario… con alumnos maltratando a profesores y padres defendiéndolos por si no fuera poco. Se invierte más tiempo en los alumnos que no quieren aprender que en los que no dan problemas… (ahí aplaudo la iniciativa de Esperanza Aguirre de darles carácter de autoridad pública a los profesores).
A mi me encantaría que mis hijos crecieran en un mundo donde todas las opciones tuvieran las mismas oportunidades y después cada cual pudiera elegir (y no sus padres) qué le llena más cuando tuvieran la madurez suficiente…
Mis hijos, como yo en su día, irán al colegio oficial alemán, y creo que no teníamos ningún problema porque no hubiera crucifijos… los que quisimos hacer la comunión la hicimos y los que no pues no…
Comentari per Luis M K — desembre 4, 2009 @ 11:32
Erre que erre. Una i otra vez con el tema en el calendario hasta doblegarnos el ánimo.
¿Alguien puede decirme por qué tenemos unas lanzas, (pensadas para matar), en el centro del escudo de España?.
¿Acaso toda la sociedad es Estado?. Yo entiendo que las escuelas públicas no son el Estado aunque sean del Estado.
La Constitución especifica tenemos un Estado laico, en el sentido de que quien nos gobierna, no nos imponga una determinada religión, y por eso matiza que es aconfesional. El ateísmo es otra religión.
Yo propongo una estantería visible, que proporcione un espacio para la libertad de símbolos de representación religiosa, en la medida que puedan estimular al trabajo de los estudiantes y profesores, y mientras el ideario de la escuela es aconfesional. También propicia la tolerancia. Quien no quiera, que no la utilice.
Comentari per Martirizado — desembre 4, 2009 @ 15:19
Benvolgut Duran,
El que està passant em costa difícil de creure. Estic sincerament molt trist… Fa poc la ministra Pajín per justificar que treuran el crucifixes de les escoles CONCERTADES ha dit això
“Leire Pajín, afirmó este jueves que en un Estado confesional como España rige el principio de que a las escuelas les corresponden “el conocimiento, los libros y la educación” y que la religión corresponde “a los templos y al espacio privado de cada ciudadano”.
Aquesta dóna, no només ataca la llibertat d’educació sinó separa completament la religió de la cultura. No sé si és benitat o li manca un bull.
Senyor Duran, no estic enfadat amb ells, estic trist,… molt trist.
Comentari per Ignasi Garrido — desembre 4, 2009 @ 17:04
Hola a tots!!!
Zapatero ha resituat espanya a 1934… Bravíssimo!
Comentari per Lluís (Girona) — desembre 4, 2009 @ 18:55
Respectant altres religions, només puc entendre una Catalunya que sigui cristiana. Els fonaments del nostre país, són els mateixos que la nostra religió. No hi ha una separació reial estat – religió, tot i que entenc que els estaments religiosos no poden determinar la política. Si de veritat volen treure crucifixos, que preguntin a l’ alcalde de Barcelona si vol retirar els que hi ha a la bandera de la ciutat (Creu St.Jordi). Segurament, apel•laria al sentit comú per no fer-ho. Aquest mateix sentit comú és vàlid per dir prou a aquests atacs al cristianisme, o el que és el mateix, a les arrels de la catalanitat.
Comentari per Francesc — desembre 4, 2009 @ 20:15
A qui posarà a la preso per posar una Creu al aula? Aquesta és l’aliança de civilitzacions? així s’ensenya a respectar als altres? Zapatero és un acomplexat!
ERC havia d’haver demant que es tregui la foto del rei de les aules públiques i deixar de tornar a l’espanya negre…
Comentari per Garibaldi — desembre 4, 2009 @ 20:55
Los taxistas de toda España nos vamos a la ruina, si el Congreso no retira el articulo 21 de la Ley Omnibus, que permite que practicamente cualquier persona pueda llevar a pasajeros desde cualquier origen a cualquier destino del territorio español, sin taximetros, sin tarifas, acordando un precio entre el que lleva el vehiculo y el cliente.
Llevamos muchos meses con un 40% menos de recaudacion, aguantando el intrusismo de furgonetas y autobuses que cargan clientes impunemente en nuestras propias narices.
Ahora esto es la gota que colma el vaso.
Nos vamos a arruinar, miles de familias nos vamos a la ruina.
NO AL ART. 21 DE LA LEY OMNIBUS, SE TIENE QUE SUPRIMIR DEFINITIVAMENTE.
Comentari per Nuria navarro — desembre 4, 2009 @ 22:59
En una enquesta recent d’un una entitat catana que fa enquestes d’opinió públiques es posa de manifest que el problema que més preocupa la societat catalana amb prop d’un cinquanta per cent és la situació econòmica i el problema de l’atur a Catalunya. Aspectes diversos, que coincideixen amb els que estan defensant els grups independentistes catalans, només obtenen percentatges entre el zero i el dos per cent dels enquestats.
Aquest fet tradueix la interessada forma en què ERC planteja iniciatives legislatives i reglamentàries en el parlament espanyol amb la intenció de desestabilitzar la nostra convivència. Confonen esquerra amb republicanisme i catalanisme. I s’aprofiten de tots aquests conceptes per carregar estratègicament contra els valors històrics culturals espanyols.
Retirar els crucifixos de les aules, en aquells llocs on encara existeixen, perquè en la immensa majoria no és així reflecteixen la debilitat moral d’aquest partit que és capaç de vendre el mateix Jesucrist per tal de que qualsevol dels seus dirigents obtinguessin un despatx o càrrec rellevant o simplemente un poco de publicidad para su causa.
Comentari per la primera fuente — desembre 5, 2009 @ 7:45
Em penso que amb aquest estil de fer política també al fundador del PSOE, Pablo Iglesias, li haurien de canviar el cognom.
Comentari per Silveri Garrell — desembre 5, 2009 @ 20:25
Amb tots els respectes però… ja, ja, ja, … molt bona Silveri!!!, …ja, ja, ja, … (no sé com s’escriu en català del Pompeu Fabra).
Comentari per Erasme — desembre 7, 2009 @ 1:26
Estimat Sr. Duran,
Cal dir que soc a favor de la supresió dels crucifixes a les escoles, doncs penso que son fora de temps, em fan recordar els dies en que encara s’utilitzava el regle per castigar els alumnes. Però, n’estic totalment d’acord amb vostè, no es moment de perdre el temps en aquests assumptes, el poble te altres problemes que els nostres politics han de solucionar. El fet que hagin o no simbols religiosos a les escoles, no farà que els aturats trobin feina, o que sortim abans de la crisi.
Com sempre, el seu discurs es digne d’un politic de la seva alçada, l’estandard del seny dels catalans.
Comentari per Hosting gratuït — desembre 8, 2009 @ 18:06
la ola hay que hacértela silveri… muy bueno…
si que es un tiempo en el que anuncios de este tipo rayan un poquito…
de todas formas entiendo que estratégicamente es un buen momento para diluir los frentes de la oposición…
al final esto es una guerra de mercado entre el laicismo y la religión… en la iglesia están luchando por mantener posiciones de mercado… pura y llanamente PODER…
la verdad es que cada vez que veo a un cura taciturno con su sotana por las calles de Madrid me imagino como sería el paso de este hombre 50 o 60 años antes…
una institución…
pero las cosas van cambiando y es comprensible que el que tuvo quiera retener y que el que nunca entendió porqué tuvo quiera quitárselo…
como agnóstico convencido que luchen sin mi
mi padre fue cura durante 20 años y creo que puedo entender un poco de este tema… seguramente con un punto de vista sesgado… seguramente no lo comparta, pero la iglesia ha hecho mucho mal con tanto crucifijo y desligándose de su función principal que debería ser el bien de los desamparados y el continente de valores cristianos como el amor al prójimo etc etc etc…
los ejemplos de “cosas” que no tienen sentido, salvo la acaparación de poder (el principal desde mi punto de vista es el celibato y la prohibición de la mujer al sacerdocio) y que veremos caer uno a uno… y si no atentos a los telediarios…
Comentari per Luis M K — desembre 9, 2009 @ 10:16
Gràcies Luis MK Martirizado,Ignacio Garrido,Lluís,Francesc,Garibaldi,Nuria Navarro,la primera fuente,Silveri,Erasme i Hosting gratuit pels vostres comentaris.
Empiezo por la taxista para expresarle mi total adhesión a su rechazo al artículo 22 de la denominada Ley Omnibus. Así lo hemos defendido en el Congreso y los representantes de las asociacones de taxistas así lo saben y lo valoran.
Sobre la creu a la bandera de la Ciutat de Barcelona dir que em sembla que hi ha més de deu paisos europeus que porten la creu a la seva senyera.
En relació al crucifix a les escoles de fet el que volia dir ja ho vaig dir al comentari inicial partint de l’aconfessionalitat que proclama la Constitució del nostre Estat i d’altres drets que també es proclamen en la Carta Magna.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 9, 2009 @ 17:06
Es tracta d’un nou atac contra les nostres arrels cristianes. L’esquerra d’aquest país segueix sent anticlerical i d’alguna manera pro-islàmica. Secularitzant exageradament la societat només aconseguirà fer desaparèixer la nostra identitat humanista i tolerant.
D’altra banda, si es realment el més positiu per aquest país (la secularització total) que es faci bé i en igual condicions per tothom (musulmans, xinesos etc.)
Comentari per Pere — desembre 11, 2009 @ 13:14
Gràcies Pere pel comentari.Crec que no hem de renunciar a les nostres arrels cristianes que no són les úniques que han configurat Catalunya com a país, però sí les principals.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 11, 2009 @ 20:22
Estic totalment d’acord amb el seu plantejament i li agraeixo la denúncia que hi fa. Moltíssim.
Però llegeixo això que ha signat vostè: “Crec que és anticonstitucional perquè l’article 27 de la Constitució estableix la llibertat d’ensenyament, i aquesta comporta per als pares la llibertat d’elecció de centre per als seus fills, i no hi ha llibertat si no hi ha diversitat de centres.”
Bé, doncs si vosté creu que és anticonstitucional -és a dir va en contra de la llei fonamental d’un Estat sobirà on ens fixen les normes, drets i obligacions- que farà vostè com President-Portaveu del Grup Parlamentari de CIU al Congrés dels Diputats de la VIII Legislatura?
Si vostè creu que aquesta llei no és constitucional, crec que des de la seva responsabilitat política, té l’obligació de fer quelcom per defensar el compliment de la Constitució… a part d’escriure un post.
En aquest post he llegit una reflexió sobre la inoportunitat de l’acord, una denúncia sobre la seva anticonstitucionalitat, però no en sé res de si vostè farà quelcom tot i que la llei ha sigut aprovada.
Li pregunto directament, presentarà un recurs d’inconstitucionalitat? Si es que sí, com i quan ho farà. Si es que no, per què?
Ens ho podria dir, si us plau.
Gràcies.
Comentari per Jordi — desembre 14, 2009 @ 0:40
Gràcies Jordi pel comentari i amb molt de gust passo a donar resposta a la seva pregunta. Per presentar un recurs d’inconstitucionalitat, primer s’ha d’adoptar la mesura pel Consell de Ministres. Fins ara només hi ha un acord parlamentari dels socialistes amb ERC i IU-ICV; després es necessiten 50 diputats/des o senadors/ores, i no els tenim, desgraciadament. O bé governar a Catalunya i impulsar-ho des del Consell Executiu de la Generalitat o des de la majoria del Parlament català. I tampoc podem, com ja sap. Per tant, en aquest cas, ho sento molt però només puc votar-hi en contra com ja vàrem fer i reflexionar i criticar públicament l’acord. No puc fer res més.
Comentari per josep duran lleida — desembre 14, 2009 @ 19:16
Totalmente de acuerdo con Sr. Durán i Lleida.
Pero querría hacerle una pregunta: si a Vd le parece que “Pot donar-se el cas que en una escola, encara que sigui de titularitat pública, el seu consell escolar decideixi dotar-se d’un ideari on els símbols cristians hi tinguin cabuda.”, aceptaría una escuela en Cataluña que decidiese, del mismo modo, ofrecer su enseñanza en castellano?
Muchas gracias por su respuesta, que espero con interés.
Comentari per Antonio — desembre 15, 2009 @ 3:10
Antonio,
Una pregunta muy buena… pero que muy buena…
Lo que creo es que el problema es que hay diferencias de concepto muy profundas…
hay gente para la que la religión es una opción personal y para otros es una bandera que defienden y quieren imponer a “los infieles”…
imagino que igual con el idioma… (por lo que me parece muy bien tu ejemplo)
muchas veces creo que se utilizan ambas cosas para hacer cruzadas o reconquistas
es ley de vida están los que les basta con hacer lo que quieren y los que quieren que los demás hagan lo que ellos quieren…
Comentari per Luis M K — desembre 15, 2009 @ 14:11
Benvolgut Josep :
Penso que el PSOE s’ha doblegat, des de fa força temps, a una estratègia política dictada pel seu líder, el president Rodríguez Zapatero, la qual cosa no fa més que trair un dels trets diferenciadors que va fer ús per tal d’aconseguir el recolzament d’un important número de ciutadans i ciutadanes que, en el seu moment, li van fer mereixedor a ell i el seu partit de guanyar unes elccions. M’estic referint al “TALANTE”. Si, al “tarannà”. Llavors va saber “vendre” d’una manera brillant d’allò més un tarannà diferent del seu adversari polític, que li va funcionar molt bé. Amb aquell tarannà diferent pretenia donar la imatge de que amb ell (amb ells) arribaria una manera diferent de fer política, que envairia tot el país d’un espai de llibertat. Ara bé, una vegada la bombolla immobiliària va esclatar i, per causa de seguir una política negacionista de la crisi, l’economia del país s’els ha anat de les mans, ens hem trobat tots plegats amb la conseqüència desastrosa de ser els més aplicats de tota Europa en destrucció de llocs de treball. I com resultat d’una manca de capacitat d’aplicar les solucions que necessita realment aquesta crisi, s’ha imposat l’estratègia de mantenir-se en el poder de la manera que fos. I, per tant, aquest “TALANTE” inicial s’ha anat transmutant, poc a poquet, en un “tic” d’autoritarisme, que és palés en aquesta política prohibicionista, amb el propòsit de dividir la societat en temes d’una gran sensibilització social, com ara, en aquest cas, el crucifix a les escoles. També la prohibició de fumar a tot arreu -i que consti que no sóc fumador-, la prohibició de la tauromàquia a Catalunya per part dels seus socis, l’intent de prohibir el nom de les festes de Nadal, etc. A més a més de totes les prohibicions que -no ho dubteu- vindran en un futur immediat. Un cop s’ha entretingut l’atenció de l’opinió pública en debatir aquestes prohibicions i després de les inevitables i lògiques contestacions socials, les propostes de llei o de regulació les esmicolen a la manera de qui es fa el més llest del grup, en unes solucions intermitges o semiprohibicionistes. Ara diran (ja comencen a dir-ho) que la decisió de retirar el crucifix de les escoles la prenguin els pares. Després diran que només permetran fumar en aquells llocs que paguin d’alguna manera. I també diran que prohibeixen “els toros”, però establint un temps raonable (molt gran) per tal d’anar eliminant “la Festa”.
En definitiva, simples intents de prohibició, que hauran complert amb la seva finalitat, que no és altra que distreure l’opinió pública dels veritables i greus problemes del país, que tots sabem i saben els que són, i tots sabem i saben que no estan en condicions de solucionar.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — desembre 16, 2009 @ 13:19
Gracias Antonio y Luis MK por las aportaciones. Me imagino que habrán pensado que me iban a poner en dificultad, y es legítimo que así lo piensen y lo hagan. Pero tengo muy claras las ideas. La presencia de los crucifijos en las escuelas está vinculado a la libertad ideológica y religiosa de los alumnos y de sus padres, de acuerdo con el artículo 16 i 27.3 de la Constitución, cuando establece que los padres tienen el derecho a que sus hijos reciban una formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones y así pueden establecerlo en el marco del Consejo Escolar.
Nada que ver tiene, sin embargo, la relación de la lengua con la libertad ideológica de formar a los hijos bajo una determinada formación religiosa y moral. Ningún Consejo Escolar ni centro tiene de legitimación para suprimir la impartición de una asignatura, o para determinar que la totalidad de las clases deban darse en catalán, castellano, bereber o rumano. Ésta es una decisión que corresponde a otro ámbito, y es de otra naturaleza. Es una decisión que incumbe al legislativo.
Por otra parte, debo decirles que en Catalunya hace muchos años que funciona el sistema de escolarización actual, mediante la immersión lingüística. Tengo tres hijas formadas bajo ese sistema, y todas conocen perfectamente el catalán y el castellano, y afortunadamente el inglés. El Tribunal Constitucional avaló el año 1985 este método, la UNESCO lo ha hecho desde la perspectiva técnica, y la Comisión Europea lo ha puesto, a través de su presidente, como ejemplo a seguir para otros Estados con especificidades lingüísticas similares al caso español.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 16, 2009 @ 14:24
Gràcies, Josep Antoni. Estic d’acord amb el fons del teu plantejament, tot i que val a dir que hi afegeixes algun tema com el dels “toros” sobre el que no té res a veure ZP, sinó que es discutirà aquest divendres al Parlament català a iniciativa popular, després de la corresponent recollida de signatures, i amb el tema de prohibicions del tabac, personalment, no la trobo negativa en la mesura que no es permeti fumar als llocs públics, com succeeix a molts indrets europeus (altra cosa és el perjudici d’aquells establiments que han invertit fa poc per separar una estància de fumadors i una altra de no fumadors, i ara veuran com la despesa era innecessària). Però, vaja, insisteixo que en el fons comparteixo la teva opinió sobre la responsabilitat de Rodríguez Zapatero, amb tot el que està passant.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 16, 2009 @ 19:52
suscribo el 99% por no decir todo lo que comentas JA triviño…
salvo una cosa… que hablas de estrategia refiriéndote al gobierno… yo no he conseguido ver ninguna linea de estrategia…
la transición desde el buen rollo hacia el autoritarismo es muy usual entre los idealistas que se confrontan con la realidad de que las cosas no son tan fáciles… y que la gente deja de hacerte la ola cuando no ve resultados….
Comentari per Luis M K — desembre 16, 2009 @ 19:53
Gracias Luis MK. No obstante yo también creo como Josep Antoni Triviño que detrás hay una estrategia.
Comentari per Josep Duran i Lleida — desembre 17, 2009 @ 10:52
Benvolgut Josep :
Agraeixo la teva oportuna correcció en referència a què Rodríguez Zapatero no te res a veure amb el tema que afegeixo, a manera d’exemple, dels “toros”, essent així que es tracta de una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que ha comptat amb 180.000 signatures de ciutadans i precisament aquest divendres es procedeix a la seva consideració i votació al Parlament de Catalunya. No obstant això vull fer unes quantes aclaracions. Per endavant he de dir que sóc un aferrissat defensor dels animals, entre d’altres coses perquè són éssers vius, igual que nosaltres, dels que hauriem de prendre exemple en la seva manera civilitzada d’estar al món. Per tant i com és obvi no vull que l’home els fagi cap mal i molt menys d’una manera tan cruenta i solemnitzada com la “festa dels toros”. Dit això, s’ha de reconèixer que, ens agradi o no, aquesta forma part d’una tradició molt arrelada a Espanya, encara que no tant a Catalunya. Però dit això, també vull dir que la possible prohibició, limitació o reglamentació, ara no tocava (com solia dir una insigne figura de CiU). Ara toquen altres temes. Em sap greu dir-ho, però ara toquen els temes que fan referència a l’economia del país. Ara toca solucionar la greu recessió que tots plegats estem patint, sobretot gairebé quatra milions de persones. Per tant, em sap greu dir-ho, però ara no toca prohibir el crucifix a les escoles, ni prohibir el tabac a tot arreu (repeteixo que estic d’acord amb aquesta prohibició), ni prohibir la “festa dels toros” (repeteixo que també estic d’acord amb aquesta prohibició), ni prohibir cap altra cosa que no sigui tot allò que pugui facil.litar la continua destrucció de llocs de treball, arribat el cas. Dit això vull afegir una última reflexió. Sóc conscient de què, com tu dius, ZP no té res a veure amb aquesta Iniciativa Legislativa Popular per la prohibició de la festa dels braus, però tinc la impresió de què el fet què ICV-EUiA a l’igual que ERC hagin manifestat la seva intenció de votar a favor, i de què el PSC hagi donat llibertat als seus diputats per votar en un sentit o en un altre; és a dir els membres del Tripartit, han deixat el camí abonat per tal de què la ILP prosperi. I no crec que sigui per pura convicció (sí la convicció personal de cada diputat) sinó més aviat per pensar a nivell d’Executiva del Partit que per a ells ara sí tocava transmetre a la societat una polèmica sobre una qüestió de tanta sensibilitat social, encara que la societat verament ara no ho estava demanant. Veig, per tant, també en aquest tema, un rerafons d’interès dels PSC per servir des de Catalunya a ZP la seva particular contribució a aquesta estratègia que hi veig del PSOE de distreure i dividir a la societat en temes d’especial sensibilització. I ho repeteixo, tot plegat penso que és una simple cortina de fum per tal de que no es vegi la seva incapacitat per resoldre la greu crisi que patim. I aquesta incapacitat té la seva arrel en una simple raó ideològica, en una simple raó de política econòmica socialista, a la qual, com és obvi, es deuen. Qualsevol política econòmica socialista serveix de molt profit en èpoques de bonança ecoòmica, per allò de la distribució justa de la riquesa, però en una situació de greu crisi econòmica com l’actual no serveix, doncs ara l’economia necessita austeritat pressupostària, rebaixes fiscals als particulars i als sectors empresarials, reformes laborals en profunditat i reformes estructurals encara en més profunditat. Precisament, com veieu, tot el contrari del que estan fent. Que consti que no deixa de ser la meva humil opinió, però afegiré, per finalitzar aquesta excessiva parrafada, que no m’estranya gens que es dediquin en cos i ànima a prohibir allò d’allí i del més enllà, per tal de què discutim entre nosaltres durant molts de dies, i així ens oblidem de què les cues a les oficines de treball cada vegada són més llargues, i no van allí precisament a signar un contracte de treball, sinó tot el contrari, a sol.licitar un subsidi d’atur, l’única cosa que qualsevol política socialista sap gestionar a la perfecció. Però, ahi! No és això el que totes aquestes persones necessiten. Necessiten un treball, i això no ho aconseguirà cap Govern discutint tots els dies de crucifixos, tabac o “toros”.
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — desembre 17, 2009 @ 19:58
Gràcies Josep Antoni per la reflexió. Ara bé, no oblidem que qui ha demant discutir-ho ara és el poble (evidentment una representació del mateix) a través d’una iniciativa legislativa popular. Tot i això estic segur que molta més gent comparteix també la teva opinió,
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 18, 2009 @ 19:18
J.A Durán… por lo que a mi respecta nada más lejos de mi intención ponerle en un aprieto (me sorprendería muchísimo conseguirlo, porque si leo este blog es para aprender y no impartir lecciones)…
Dicho esto quiero aclarar que no me baso en leyes ni competencias etc. para argumentar…
Me baso en la observación sobre todo desde una relativa objetividad que me da el ser medio alemán y medio español educado en un colegio alemán en Málaga, siendo del Barça y viviendo en Madrid y hablar 5 idiomas y entendiendo otros cuantos entre los que creo que se encuentra el catalán…
Yo entiendo (aunque el personaje me ha pasado de parecer un caballero a un niñato patético) que Laporta aproveche su último coletazo de fama para hacer de abanderado de lo que él considera lo mejor para él y los suyos… pero entiendo también el sentimiento que que surge a cualquiera cuando alguien se quiere independizar de tí (porque los mensajes que llegan son los más radicales, los que aparecen en titulares)…
Realmente en un contexto de libre circulación de capital, de personas, de idiomas, de trabajadores (que ahi con el catalán en cataluña abriría otro apartado de polémica), etc… no veo gran problema en que una comunidad autónoma se hiciera completamente autónoma, llámese como se quiera llamar…
pero bueno imagino que mis comentarios muchas veces no los sé estructurar de forma que sean inteligibles…. pero para nada intento meter en problemas
un abrazo y siga siendo lo coherente que le hace interesante
Comentari per Luis M K — desembre 18, 2009 @ 21:38
Gracia Luis MK por tu comentario pero no queria dar trascendencia a mi respuesta, o sea que un abrazo.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 22, 2009 @ 14:58
aprovecho para felicitar a todos las fiestas, católicas o no… creo que ante todo (por lo menos para mí) este es un espacio en el que se puede hablar de temas importantes sin compartir puntos de vista sin que aparezca el típico talibán de la opinión…
gracias a todos y sobre todo al anfitrión de la tertulia…
un abrazo
Luis
Comentari per Luis M K — desembre 24, 2009 @ 18:21
Primer de tot felicitar-te, Duran, per que polítics com tu no en queden i aquest país en necessita urgentment.
Crec que estem governats per una colla d’inútils i que enlloc de reconèixer que no en saben, estan jugant amb els nostres diners i el pitjor, amb els nostres valors.
Som un país d’origen cristià, ens agradi o no. Les nostres tradicions, festes, costums, neixen del cristianisme. Europa no seria la que és sense el cristianisme.
Però el pitjor es que perdent el temps amb aquests temes i altres no afrontem problemes de convivència, de falta de treball, de civisme, problemes com la doiga al carrer, estem deixant als joves senses referents…
crec que en aquest país ens falta més formació, treballar més i parlar menys i sobretot, fer pinya. Entre tots podrem afrontar greus problemes que tenim i que demanen urgentment pendre mesures i accions concretes.
Comentari per Francesc — febrer 17, 2010 @ 14:32
Gràcies Luis M.K i Francesc pels comentaris.
Luis MK discúlpame pero hasta hoy al ver el comentario de Francesc no havia visto el suyo. Gracias por la felicitación y mis mejores deseos para el 2010.
D’acord Francesc. És allò que jo defineixo com una crisi de valors .
Comentari per Josep Duran i Lleida — febrer 18, 2010 @ 14:22