Col•lectius d’infants?
Amb motiu de la celebració del Dia Universal de l’Infant, l’Observatori de Dret de la Infància (Secretaria d’Infància i Adolescència, del Departament d’Acció Social i Ciutadania, de la Generalitat de Catalunya) proposa un manifest “Compromís vers la infància davant el 20è aniversari de la Convenció”.
L’esmentat manifest diu, entre d’altres coses (la negreta és meva):
“(…) En aquest sentit, els sotasignants demanem compromisos ferms i concrets per renovar, intensificar i estimular la mobilització a favor de la infància. Per això ens adrecem:
(…)
8. A tota la ciutadania en general, perquè escolti la veu dels infants, sigui sensible a les seves necessitats i reconegui la seva plena ciutadania atorgant-los els mateixos drets i deures que a la resta de la població.
9. Als mateixos infants, perquè reclamin informació sobre els seus drets i n’exigeixin els compliment; perquè facin escoltar la seva veu, manifestin les seves opinions i s’organitzin com a col·lectiu per defensar els seus interessos, i, alhora, perquè reconeguin en la figura de l’adult el paper d’acompanyant, indispensable per al seu desenvolupament integral i harmònic (…)”
Si no fos per la intensitat (o potser fortor?) ideològica que destil·la, diríem que és un exemple formidable de papanatisme intel·lectual. O així m’ho sembla: encara veurem representants dels estudiants als consells participatius de les escoles bressol del nostre país…
9 comentaris »
Subscripció RSS als comentaris de l'entrada. URL per a retroenllaç
Molt apreciat Sr. Duran, he votat a CiU en força ocasions però ara no entenc la postura “antipacte” de CiU amb el Govern. En concret sobre el vergonyós impost de successions. Voteu OK al que proposa el PSC i ja acabareu de treure-l quan governeu!!! Els ciutadans us necessitem per defensar-nos d’aquestes coses. Creieu que “deixar fer al tripartit que ja s’ofegaran sols” es una bona tàctica? Si us plau, el poble esta patint i ho podeu mitigar! Almenys això és el que es comenta. Cal que CiU actui ja!! Gràcies.
Comentari per Agustí — desembre 9, 2009 @ 16:13
Agustí, gràcies pel comentari. No concec que hi hagi una posició definitiva del Grup Parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió. Ja sabeu que jo estic a Madrid. Tot i això, trasladaré el missatge.
Ara bé, deixeu-me dir una cosa. Per què nosaltres hem de votar el que diuen PSC i ERC sobre l’impost, que no és la bonificació total que nosaltres voldríem, i ells no poden votar el que nosaltres proposem? Per què és responsabilitat nostra que no surti el que vol el Govern, i no del PSC i ERC que no surti el que CiU vol? D’altra banda, el Govern no ens ha dit res, i el que coneixem és pels diaris, perquè ells han estat negociant amb ICV, i no amb nosaltres, i ara que els hi falla ICV, hem de resoldre el problema a partir d’una fòrmula que no és la nostra? Crec que també heu de pensar en la meva reflexió.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 10, 2009 @ 21:17
Respecte als drets dels infants opino que els drets s’adquireixen en funció dels deures que hom va desenvolupant a la vida.
Fora del dret de subsistència, família, educació, i demes mitjans de suport al desenvolupament personal, tots els altres drets s’adquireixen en funció dels compromisos que hom adquireix al decurs de la vida
Tenim una població infantil i adolescent en un % important que es creu posseïdora de total impunitat, per fer tot allò que li passa per el cap , perquè la legalitat actual hi dona suport.
La defensa dels drets del infant en països on l’explotació, esclavatge, opressió i mals tractes que els marca per ala vida es lògic que aixequin la bandera dels drets de l’Infant, però entre nosaltres cal interpretar-ho d’una altre manera
Comentari per Jose Mª farré Piña — desembre 12, 2009 @ 18:36
Gràcies Josep Ma Farré, estic d’acord amb el teu comentari i l’agraeixo.
Comentari per josep duran lleida — desembre 14, 2009 @ 19:12
Gràcies a la Super Nani de la Generalitat, els infants estaran al cas dels seus deures i obligacions, i podran exigir millor el que necessiten o els convé. S’ho creuen?.
Si volien adreçar-se als pares, per què instrumentalitzen nens. Si realment no volien adreçar-se als pares i demanar-los complicitat, què fa que puguin dirigir i suplantar un manifest de infants, a expenses dels pares.
Entenc que un infant, te de tenir l’educació per no amagar res que el pugui turmentar, tan en l’ambient escolar com familiar, (més encara si l’han amenaçat de no dir res), a persones de confiança adultes que en puguin discernir els fets.
No passa un dia que no vegi a un pare o mare, una manca d’atenció al fill. Escolto com el parlen malament i amb menyspreu o simplement l’ignoren. He vist insultar i picar el cap de nens i nenes. La mala educació comença en els adults.
Comentari per J. Maria — desembre 16, 2009 @ 2:06
Gràcies J. Maria pel comentari amb el que m’hi sento identificat.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 16, 2009 @ 14:31
Gràcies J. Maria pel teu comentari. Malhauradament jo també he vist molts casos de maltractament dels que tu comentes. Si no fos una persona pública moltes vegades cridaria l’atenció als pares. Encara recordo l’any passat un cas sagnant d’una mare respecte a un nen insultant-lo, menyspreant-lo i denigrant-lo en públic.
Comentari per Josep Duran Lleida — desembre 16, 2009 @ 14:41
Benvolgut Josep :
Havent esguard que fas referència a una proposició de manifest no pas d’una entitat de naturalesa privada, sinó de naturalesa pública, doncs depén en última instància de la Generalitat de Catalunya, un cop vist el resultat d’aquests treballs d’uns funcionaris públics, dedueixo dos coses: Primer: Els funcionaris públics que han estudiat i redactat el manifest no ho han fet amb llibertat d’opinió professional, sinó, més aviat ho han fet atenent de manera lleal, com és obvi, les consignes marcades pels seus comandaments polítics, doncs d’altra manera la objectivitat que seria necessària en un “Observatori” de qualsevol dret, no s’hagués vist entelada per aquestes propostes “pintoresques” que és evident no condueixen a res pràctic i que, per tant, penso que no han estat ni tan sols compartides, pels tècnics encarregats de redaltar-les. Segon: Lamento d’allò més que s’hagin fet ús d’uns recursos econòmics, d’hores de treball i dedicació dels professionals d’un organisme públic de La Generalitat de Catalunya a la consecució d’un resultat -aquest manifest-, només per a donar, de manera premeditada, una imatge de caire progressista al Govern actual del Tripartit en el sentit de què s’està preocupant de debò pels drets de la infància. I una pregunta senzilla: ¿ En comptes d’esmerçar fons públics en una simple propaganda ideològica, no és més útil per a la ciutadania i, en concret, per als infants, el complir des de les seves competències exclusives amb la “Declaració Universal dels Drets del Nen”, aprovada el 20 de novembre de l’any 1959, que en un dels seus articles estableix que els nens tenen dret a una educació gratuïta, posant els mitjans per tal de què els llibres i material escolar així ho sigui?
Comentari per Josep Antoni Triviño - Escriptor - Girona — desembre 18, 2009 @ 13:06
Gràcies Josep Antoni Triviño pel comentari i reflexió final. En general, al marge inclús del cas concret que parlem, les administracions gastem molts diners innecessaris. Aquests dies de Nadal hom rep cada publicació que costa tans diners! I tot l’any només faig que rebre llibres i més llibres amb bon paper. Hem de canviar tantes coses…!
Comentari per Josep Duran i Lleida — desembre 18, 2009 @ 19:04