Vaig néixer l’any 1952, a Alcampell, un poble petit de la Franja de Ponent. Allà, a l’escola pública, hi vaig fer els meus primers estudis, i després vaig anar a l’institut públic de Tamarit de Llitera.

Cada dia em desplaçava d’Alcampell a Tamarit i de Tamarit a Alcampell en bicicleta. Al matí era fàcil, perquè era de baixada, però al vespre es feien molt més pesats els 4,5 quilòmetres de distància, amb una bicicleta d’un sol plat i un sol pinyó. A l’hivern més dur baixàvem i pujàvem  tots en un cotxe de línia. Al migdia amb la carmanyola preparada per la meva mare dinàvem al pati, a l’ombra d’un arbre o a la vora del canal. Els mesos d’hivern ens permetien menjar a classe.

El batxillerat superior el vaig estudiar a Balaguer on residia en una pensió, i després vaig fer la carrera de Dret a Lleida, mentre compaginava els estudis amb el treball i residia a la residència dels Franciscans de Lleida. Vaig treballar de tot, als jutjats, portant la comptabilitat d’una casa de cotxes de segona mà, fent de cambrer o repartint papers per les bústies. Després, durant un temps, també vaig ser professor de Dret Civil en aquella Facultat.

Va ser en aquells anys d’estudiant universitari que vaig descobrir els valors de l’humanisme i també tot el que significa Catalunya com a país.

La vocació política, en una època en què tot estava per fer, va ser immediata, i el 1974, amb Franco encara viu, vaig ingressar a Unió Democràtica de Catalunya. Ja als estius del 1975 i del 1976 vaig tenir l’oportunitat d’anar a Alemanya, convidat per la Fundació Konrad Adenauer, per assistir a seminaris en una de les seves acadèmies de formació política. En aquest partit he estat membre del Consell Nacional d’Unió el 1976,  primer president de la Unió de Joves (1977), membre del Comitè de Govern (1977), i després, president del Comitè de Govern durant els anys 1982 i 83, i des del 1987 ençà.

També he estat membre del Comitè Executiu de les Joventuts Democratacristianes Europees (1980), i en dues ocasions (1993-1998 i 2000-2004) he estat vicepresident de la Internacional Democratacristiana.

Pel que fa a la política institucional, vaig ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Lleida (1979-1980), director general d’Afers Interdepartamentals de la Generalitat (1980) i primer delegat territorial de la Generalitat a les terres de Lleida el 1982.

He estat diputat al Congrés durant les legislatures del 1982, 1986 i 1989 i també en la del 2004. Del 1986 al 1987 vaig ser diputat al Parlament Europeu, i he estat diputat al Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2004. Així mateix, vaig ser conseller de Governació i Relacions Institucionals del Govern de la Generalitat entre el 1999 i el 2001.

Entre altres càrrecs, també he ostentat des del 1996 al 2001 la presidència de la part catalana de la Comissió de Transferències Estat-Generalitat, càrrec que vaig exercir fins al febrer de 2001, i des del novembre del 1999 fins al gener del 2004 vaig ser president de la Comissió Delegada de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)

Actualment sóc diputat al Congrés, on ostento la responsabilitat de ser president-portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, i el càrrec de president de la Comissió d’Afers Exteriors. El mes de gener de 2005 vaig ser nomenat vicepresident de la Comissió Política de l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània (APEM).

Des de l’any 2001 sóc secretari general de la Federació de Convergència i Unió, i he estat designat candidat de la Federació a encapçalar la llista electoral per Barcelona a les eleccions generals previstes per a març del 2008.

En l’àmbit personal, estic casat des del 1986, i tinc tres filles.

A més a més de la família i la política, que són qui ocupen la major part del meu temps, val a dir que també sóc molt del Barça, ja des de ben petit, m’agrada –quan puc- fer esport i procuro ser bon amic dels meus amics, dels més recents i dels de tota la vida.

I malgrat haver nascut i crescut lluny del mar, la meva dona me l’ha fet estimar de debò, i és un dels llocs on m’agrada relaxar-me de tant en tant, en especial, a la Costa Brava. Sense renunciar, però, a algunes escapades a la muntanya com quan era jove, bàsicament a la Vall d’Aran.

He publicat els llibres “Voluntat de Servei” (1991), “Catalunya i l’Espanya plurinacional” (1995), “La Política a diari” (2003) i “Entre una Espanya i l’altra” (2007), a més de nombroses conferències i articles.